dilluns, 20 d’octubre de 2008

Un motí al Bounty - John Boyne

20/10/2008,
Benvolguts navegants,

Ja està! finalment m'he decidit per aquest llibre de John Boyne. La història, basada en un fet real, promet tenir un bon ritme de lectura en una trama que s'entreveu carregada d'emocions, aventures i acció.
Estic convençut que serà un d'aquells llibres que t'atrapen des d'un bon començament. Què us sembla? Fem una petita prova?
A continuació us transcriuré, en format de comentari, un petit fragment del primer capítol del llibre, i ja em direu que us ha semblat.
Fins aviat,
JORDI
06/12/2008
Quaranta-vuit dies més tard he acabat el llibre.
No perquè m'hagi estat ferragós, sinó més aviat per altres afers personals que m'han deixat poc temps per dedicar-me a l'oci i a la lectura. El llibre per mi és, ha estat i serà un "bestseller". L'escriptor i la traducció al català, aconsegueixen allò que poques vegades passa; és a dir, et submergeixes de tal manera en les seves pàgines que, a la poca estona de començar a llegir-lo, et veus a tu mateix entremig dels personatges de l'època, envoltat de mariners, capitans, trapelles i personatges de tot tipus que ara no desvetllaré per no carregar-me l'argument (jejeje).
En resum: he disfrutat amb la seva lectura i ha aconseguit que em desconnectés del món mentre llegia les seves pàgines, que això per si sol, ja és molt, no creieu?

2 comentaris:

  1. uf, a mi després del pijama de ratlles m'han quedat molt poques ganes de tornar a llegir res d'aquest bon home...

    ResponElimina
  2. Prova d'enganxamenta (hehehe)
    Capítol 1:
    Una vegada hi havia un cavaller, un paio alt imbuït d'una aire de superioritat, que havia adoptat l'hàbit d'anar al mercat de Portsmouth el primer diumenge de cada mes, per re proveir la seva llibreria.
    Jo primer m'hi vaig fixar a causa del carruatge amb el qual l'acompanyava el seu criat. Del negre més obscur que havia vist mai, era, però al capdamunt tenia una sanefa d'estrelles platejades, com si l'home sentís interès per un món més enllà del nostre. Sempre es passava bona part del matí vagarejant entre els mostradors de llibres situats davant de les botigues, o tocant amb un dit el llom dels que hi havia als prestatges de dins, i en treia alguns per fer una ullada a les paraules, i se'ls passava d'una mà a l'altra mentre n'examinava l'enquardenació. Juro que alguns llibres se'ls acostava tant a la cara que semblava que volgués ensumar la tinta de les pàgines. Alguns dies marxava amb capses de llibres tan grosses que les hi havien de lligar al sostre del carruatge amb un tros de corda de cànem perquè no caiguessin. Altres vegades, ja tenia molta sort si trobava un sol volum que li interessés. Però mentre ell buscava una manera d'alleugerir-se el pes de la cartera comprant, jo buscava la manera d'alleugerir-li les pertinences de les butxaques, perquè en aquella època remota aquest era el meu ofici. O almenys un dels meus oficis.(...)
    Fins aviat.
    JORDI

    ResponElimina